Colita representa un dels referents més importants de la fotografia catalana i espanyola de l’últim quart del segle xx. S’inicià en el món de la fotografia de la mà d’Oriol Maspons i Xavier Miserachs, de qui fou assistenta; aquests primers anys, fou seguidora i deixebla de Francesc Català-Roca i Julio Ubiña. Des del 1963 fins al 1975 es dedicà a realitzar una sèrie de retrats de ballarins i cantants del món del flamenc. Vinculada a moviments culturals catalans de l’època, és considerada la fotògrafa de la Gauche Divine barcelonesa, moviment format per escriptors, fotògrafs, models, arquitectes, cineastes i molts professionals que començaven a perfilar-se en aquella època com a referents culturals.
Inicialment manifestà un gran interès per la fotografia de dansa –gairebé sempre el flamenc– i amb posterioritat conreà també el retrat i el reportatge. Ha realitzat moltes exposicions amb fotografies fetes a artistes i cantants catalans de la Nova Cançó, com ara Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta o Núria Feliu, i és considerada una de les millors retratistes especialitzades en aquest gènere. Ha publicat alguns llibres, i són nombroses les exposicions que ha fet.[4]
Entre el 1967 i el 1979 va fer una sèrie de treballs com a foto fixa amb directors com Jacint Esteva, Vicente Aranda o Jaime Camino, enquadrats en l’Escola de Cine de Barcelona, corrent cinematogràfic que sorgí amb l’ambició de realitzar un cinema europeu i progressista en contraposició a la cinematografia oficial del franquisme; col·laborà en la promoció de la Nova Cançó retratant els cantants del moviment, entre els quals Joan Manel Serrat.
Els seus treballs per a la premsa la van portar a publicar en revistes com Siglo XX, Destino, Fotogramas, Interviú, Boccaccio, Primera Plana o Mundo Diario. Al llarg de la seva carrera va fer més de quaranta exposicions i va publicar una cinquantena de llibres amb les seves fotografies. Estilísticament, va ser propera als plantejaments de l’Escola de Barcelona, tot i que es considera una fotògrafa tot terreny. La seva obra figura a les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
El 2014 va rebre el Premio Nacional de Fotografía, al qual va renunciar en desacord amb la política cultural del govern.
Exposició individual
a l’espai Palo Alto.
Del 6 al 22 de novembre.
Adreça:
Carrer Pellaires, 30-38
Barcelona
Horari:
Dl.-dv: De 9 a 20h.
Ds. i dg. tancat excepte:
Ds. 23 novembre de 12 a 17h.
Dies 16 i 17 de novembre i 7 i 8 de desembre, accés amb l’entrada del Palo Market Fest.
Inauguració:
Dimarts, 10, 19,30h. Palo Alto.
Presentació de l’obra exposada.
Activitats paral·leles, per a les quals cal registre previ, disponible al peu de la pàgina que es mostra aquí.
Patrocinadors:
Fundació Palo Alto
Constructora D’Aro
La fotografia més íntima d’Oriol Maspons
Oriol Maspons va ser un destacat fotògraf barceloní de la dècada dels 60, uns temps en els quals Barcelona era la capital fotogràfica del país i on triomfava la Gauche Divine. A més d’un estil propi inconfusible, Maspons va tenir una gran trajectòria publicitària, encara que poc coneguda per al gran públic. Eren imatges en les quals sobresortia el seu domini de la llum i l’enquadrament adequat per a cada producte comercial, tècniques que havia après dels grans fotògrafs de l’època, als que havia conegut en els anys que va viure a París.
La gran musa d’Oriol va ser Coral Majó. Ella no era model, professió que no existia en aquells moments fora dels ambients d’alta costura, però va saber entendre el que ell volia transmetre a cada moment. Tots dos van crear milers d’imatges al llarg de tota una vida, i van ser molt coneguts en el món cosmopolita de la ciutat.
Alex Maspons Majó, el fill de tots dos, ha seleccionat per a aquesta exposició unes fotografies personals inèdites, mai exposades, gairebé intimistes. Són de la seva col·lecció personal, on s’observa la gran complicitat que existia entre fotògraf i model. En elles ha volgut reivindicar la figura i el nom de la seva mare, molt poc conegut fora d’aquell ambient. És la Coral vista des dels ulls de l’Oriol.
Aquesta exposició es perllongarà excepcionalment fins al 13 de desembre.
Coordinació:
Joan Masats
Jordi Casademont
Patrocini:
Fundació Palo Alto
Constructora D’Aro
