Per Marga Alconchel
Diuen que la veterania és un grau. El divendres 18 en Joan Masats ho va deixar palès, recolzat per un recull de les seves fotografies, que anaven passant per la gran pantalla situada al seu costat. El tema de la xerrada era la fotografia de carrer (street foto), una de les seves passions.
Mentre desfilaven les imatges, va anar explicant què és i què no és una foto de carrer. És una imatge urbana, però no és una escena preparada. Hi ha persones fent la seva vida, però no s’han de captar situacions denigrants o ofensives, per respecte i per dignitat. Pot haver-hi gent menjant, però no demanant per poder menjar. Pot haver-hi gent que s’ha quedat adormida en una cadira, però no gent que dormi al carrer. El fotògraf ha de tenir sempre cura del que quedarà dins de la seva càmera. I això és independent dels treballs d’encàrrec sobre un tema determinat.
Amb el somriure que el caracteritza va dir que s’ha de ser discret, que s’ha d’anar amb un equip petit i que fins i tot ell va amb una càmera penjada al coll i la va disparant sense posar-la a la cara perquè ningú se n’adoni. I que a vegades porta la càmera a la mà i va fent fotos mentre camina, sense aixecar el braç. Tot això li permet captar la vida que li envolta tal com és.
Altres vegades troba alguna cosa que li agrada i espera que passi algú perquè la foto tingui un component personal, que sigui “la seva foto”. Un grafiti el pot fotografiar tothom, però sempre serà l’obra de qui ho va pintar. Quan Joan capta la imatge mentre passa algú, la converteix en “la seva foto” del grafiti.
Les més de quaranta persones que ens arreplegàvem al Casal del Poblenou escoltàvem amb interès els seus comentaris; una d’elles va dir espontàniament que sempre esperava que marxés tothom per tenir la imatge neta i que ara s’adonava de tot el que s’havia perdut!
Joan també va comentar que les fotografies de viatge i les de carrer, tot i que no són les mateixes, tenen punts en comú i hi ha vegades que es confonen. Va mostrar fotos de persones que miren directament a càmera mostrant alguna cosa, monuments… També va recordar que moltes fotografies de carrer acaben sent històriques perquè reflecteixen una situació que no es tornarà a donar, des de la roba que porta la gent a un edifici que després serà enderrocat. I va mostrar fotografies històriques que tothom pensa que són espontànies de carrer i que van ser preparades.
Mentre desgranava els seus comentaris i explicava les fotos que passaven per la pantalla, Jordi Casademont i Xavier Modamio anaven voltant i gravant en vídeo tot i a tothom, i alguna persona del públic anava prenent nota amb bloc i boli.
Va confessar els paràmetres de la càmera que acostuma a posar per poder captar llums i ombres en la mateixa toma, persones que venen caminant i mascotes, i que tot quedi bé. Aquests números van aconseguir que molta gent se’l mirés amb cara d’incredulitat, i fins i tot li van fer repetir l’ISO que feia servir en un bon dia de sol. En Jordi Casademont, amic personal d’ell, va assegurar amb cara trapella, que el truc de Joan Masats per a aconseguir tan bones fotos no és l’ISO… és sortir amb el seu gosset, un Biewer al que diuen Terry, perquè tothom se li apropi a saludar-lo!
Les rialles i el bon humor van servir d’ambient per fer l’anunci sorpresa: aquest havia estat un taller teòric, i l’endemà, dissabte 19 seria el pràctic, que portaria concurs i premi. Tothom que volgués participar tindria una setmana, fins al dissabte 26, per enviar tres fotos de carrer al correu: concurspoblenou@gmail.com. El dijous 1 de desembre ens tornaríem a trobar al Casal per comentar-les totes i donar el premi: una ampolla de whisky per celebrar el triomf.
Joan va posar un somriure “de dolent” i va dir que no tindrien pietat amb les fotos, que ho criticarien tot, que assenyalarien totes les errades i que s’hi fixarien en les dades, que no val posar fotos de fa deu anys!
Entre les rialles de tots es va donar per finalitzada la sessió… i va tocar recollir les cadires, que el Casal té altres funcions l’endemà…
A les 11 del matí del dissabte 19 ens vam trobar novament al Casal. Aquesta vegada s’havia de portar càmera i calçat còmode, perquè tocava voltar pel barri. Després de recordar algunes qüestions tècniques, els 40 assistents es van dividir en tres grups que recorrerien la Rambla del Poblenou; un cap amunt, a la Diagonal i dos cap avall, a la platja. Jordi Casademont, Joan Masats i Xavier Modamio farien d’”enciclopèdia” per respondre els dubtes que tinguessin els participants.
I gaudint d’un matí fresc i mig ennuvolat de tardor, tots van marxar… a aconseguir el triomf.
Imatges: fotogrames de vídeo de Jordi Casademont.