Joan Masats i Jordi Casademont:
La màgia del retrat
11-12-nov. – Il·luminació en interior i exterior

El vespre del divendres 11 de novembre vam tenir un taller de luxe. Jordi Casademont i Joan Masats van fer una sessió de retrat en interior amb model. A mesura que la sala es va omplir de fotògrafs (52 es van arreplegar en pocs minuts), Jordi els explicava que hi hauria dues sessions alhora. Una portaria un model estàtic, que només canviaria de gest, mentre l’altra seria una model dinàmica, que s’aniria movent per un espai marcat pels focus i els reflectors. Els fotògrafs es repartirien entre els dos extrems i després es canviarien d’escenari.

Dit i fet: la gran sala de Palo Alto es va dividir en dos mons. En un, Jordi Casademont havia disposat un espai força il·luminat, amb grans focus i una cadira, on dues artistes de Burlesque Experience van posar per fer retrats en moviment. Anabel Peloche i Pau Jiménez van jugar amb poses, tuls de diferents colors, mirades i distàncies, mentre un núvol de fotògrafs, proveïts de tota classe de càmeres i flaixos, agafaven tots els angles possibles. Pel mig, Jordi definia conjurs per dominar les intimitats de les càmeres: que si ISO, que si velocitat, que si difusor càlid per la llum de cada flaix.

A l’altre extrem de la sala, Joan Masats estava amb Fernando Rodríguez, cantant del cor Barcelona Rainbow Singers, voltat de focus molt a prop. Joan tenia bocabadada a la seva concurrència, als que dominava explicant encanteris de professional per dominar les llums: que si diafragmes, que si potència i velocitat de recàrrega, que bateries incorporades o endolls, que si es disparaven per simpatia.

Els ambients separats van durar poc. De seguida els fotògrafs van començar a anar d’un escenari a l’altre, i, pel camí, anaven capcots canviant paràmetres de la càmera, i conversant entre ells sobre els models que portava cadascú, els models que estaven posant a cada espai i els models de focus de cada escenari. Focus de diferents característiques i colors, reflectors, difusors… Material professional d’alt nivell de la firma FotoK, cedit temporalment per aquest festival.

A prop de les nou del vespre es va acabar la sessió del dia, i tots vam quedar convocats per l’endemà sota l’ombra d’un gran arbre del jardí, que faria d’escenari d’exterior.

El dissabte 12 va aparèixer una mica rúfol. A la sala ens esperaven en Joan i en Jordi, tots dos somrients, amb sorpreses ja preparades. Jordi, amb veu potent, anava xerrant amb tothom. Joan, mig afònic per l’esforç del dia anterior, rondinava dient que Jordi cridava massa.

Van explicar que es faria un petit taller a l’interior, amb tres noies de Burlesque Experience: Ariadna Serra Salvador, Nuria Gimeno i Laura Romero. I un noi del cor Barcelona Rainbow Singers, Diego Cardona.

Tot el matí va ser dinàmic. Models a dins i a fora, sols, en grup, sota focus, sota el sol (a estones), amb reflectors, “a trets” de flaix. Núria i Laura a cavall sobre una cadira, Diego “conduint” un tractor vermell del jardí. Ariadna, amb una disfressa de fantasia i un “atrapa somnis”, fent volar tuls pels racons de la vella fàbrica de Palo Alto.

Jordi, com un mestre de cerimònies, coordinant càmeres, reflectors, fotògrafs, velles canonades i ombres de núvols. Joan, com un director d’orquestra, movent fotògrafs, branques d’arbre i pantalles blanques. I tot el jardí, ple de visitants mirant les obres de gran format exposades i encuriosits amb tot el que es feia.

Els grans mestres tenien preparada una sorpresa final. Núria, Laura i Ariadna es van posar disfresses de Nadal i es van amagar a una gran capsa, com si fossin un regal.

Més fotos, més alegria i l’agraïment de tothom a tothom perquè tot va sortir bé. Diego es va sumar a l’últim moment per sortir a l’última foto del dia. I acabats els aplaudiments, els trenta fotògrafs presents van sortir corrent per aconseguir les imatges del Ral·li, que s’acabava aquella nit.