Per Marga Alconchel
El vespre del dimarts 8 de novembre va tenir una cita important marcada. A les 19 hores s’inaugurava una de les grans seus del FotoFest Poblenou, l’esdeveniment que va omplir de fotografies tot el districte barcelonès de Sant Martí. Més de cent persones es van trobar a les naus de Palo Alto per escoltar les paraules de Daniel Romeu, director de la Fundació Palo Alto i de Xavier Modamio, president de Fotoclub Poblenou. Tots dos obrien oficialment les exposicions de Pepe Encinas (L’ull que camina) i Pierre Radisic (Heavenly bodies, Cossos celestes), a més de l’homenatge a Jordi Reinoso i les seves Imatges del segle passat.
Pepe Encinas va comentar amb molt bon humor les incidències de la seva exposició, els secrets de “màster en matemàtiques” que va demostrar Albert Martínez, de la Fundació Palo Alto, per poder encabir totes les fotos de totes les mides i que quedessin bé a la vista, i fins i tot haver col·locat bancs perquè la gent pogués veure amb paciència les imatges. Va comentar que va escollir obres en blanc i negre perquè reflectien els seus començaments a Tele/eXpres, aquelles primeres mirades a la Barcelona que l’envoltava.
Amb bon humor va explicar que continua sortint a caminar amb la càmera i quan veu un aparador o un grafiti motivador, es posa al davant fins que passa la persona que compon l’escena interessant. És el seu ull que camina. I va fer seva aquella dita de què “es mejor pedir perdón que pedir permiso”. Normalment, la gent “capturada” no se li ha molestat, i si fos el cas, va assegurar que esborraria la foto sense més problema.
Pierre Radisic, amb un discurs molt més intimista, va comentar el seu projecte de constel·lacions. Fa temps va descobrir, revelant fotografies analògiques, que les pigues de la pell d’algunes models semblaven constel·lacions d’estels. D’aquí a esbrinar quantes hi ha al cel, quines formes tenen i buscar, en la pell de molta gent, tot l’univers que es veu al cel. Va trobar-les totes (són 89) i va crear un projecte amb el paral·lelisme del cel i la pell, del macrocosmos llunyà i el microcosmos tan proper. I ara exposa aquestes imatges en blanc i negre i en negatiu, on és més clara la forma de la constel·lació.
Xavier Modamio també va esmentar les imatges en gran format que s’acomodaven per tots els racons del jardí. Van ser una mostra de les diferents exposicions als diferents llocs del festival, i va recordar que al peu de cadascuna hi ha un símbol QR que permet llegir tota la informació al mòbil i trobar el camí per arribar-hi.
Entre els assistents, cares conegudes del món de la fotografia de premsa, amics i molta gent disposada a gaudir dels centenars de fotografies exposades que esperaven les seves mirades. Voltant entre tots, molts fotògrafs del Fotoclub capturant tots els moments des de tots els angles, i creant el testimoni gràfic de la inauguració. Amb grans brindis de cava, cervesa i aigua fresca, tothom va posar-li un somriure al primer vespre del FotoFest a la seu de Palo Alto.
Imatges: Àngel Baiges, Antonio Rodríguez, Felip Dídac, Manel Garcia, Marc Seriol, Rut Terol.