Per Marga Alconchel
Les cadires posades en arc permetien veure millor la pantalla de la paret, on les imatges i les pàgines de l’ordinador ballaven sense descans. Eren els moments previs de la xerrada que donarien Xavier Carreras i Marc Reyes, de l’empresa Haut Touch.
Tots dos es dediquen al retoc digital d’imatges, generalment per campanyes publicitàries. Xavier ha guanyat el premi Lux Plata 1998 i el Lux Oro de 2002, encara que ell remarca de seguida que en tots dos va ser “coautor”.
Xavier va començar explicant què és un assistent digital. Per fer les fotos d’una campanya publicitària fa falta un fotògraf, i moltes vegades també vol ser-hi el client. Però després vindrà l’edició digital, i caldrà tenir “recursos”: imatges de detalls amb reflexos i sense, amb finestres obertes i tancades, amb més natura o menys, amb els models entrant o sortint. Per fer aquestes imatges de “recurs”, caldran reflectors, pantalles, focus externs, potser una màquina que generi boira. I tot això demandarà cables, bateries, potser un generador… de tot el que envolta a un fotògraf s’encarrega un assessor digital.
Un assessor que, a més de conèixer el món del retoc digital, ha de tenir una enorme agilitat mental per mantenir ordre i coneixement en totes les imatges i els recursos i les possibilitats de qualsevol cosa que vulgui el client. A més d’un gran control en l’etiquetatge de les imatges i les carpetes per no perdre’s en el seu propi ordinador.
Per la pantalla es va veure una moto dins d’un antic magatzem. Va mostrar el resultat final i també tots els recursos que es van emprar per enriquir l’escena, i perquè, si el client volia alguna cosa més, no es podria tornar a llogar la nau, portar la moto, etc. Així que el Lightroom de Xavi estava ple de parts de la moto amb reflexos i sense, amb més llum i més fosca, parets amb finestres obertes i tancades…
Les imatges anaven passant sense descans, mostrant els petits detalls que aconseguien que una imatge fos molt més impactant, mentre ells desgranaven totes les eines que fan servir per aconseguir el que sembla tan fàcil: una bona imatge publicitària.
Les trenta persones de l’aforament escoltaven concentrades tota la feina que hi ha darrere d’una foto. Les 23 hores de treball digital abans de mostrar-li al client les muntanyes de gigues que ocupen a la memòria de l’ordinador. L’embolic d’etiquetes de colors, estrelles i banderes amb el que ho classifiquen tot per poder trobar el que necessiten i decidir després el que es llençarà. El nivell de detall perfecte que ha de tenir una imatge que en acabat serà reproduïda a grans dimensions.
Mentre ells xerraven, Jordi Casademont ho gravava tot des del fons de la sala, Xavier Modamio anava voltant amb una càmera i un monòpode i Angel Baiges captava detalls del públic. A la sortida, tothom estava impressionat pel que havia vist, i comentaven que es mirarien amb més cura les fotos publicitàries… i als assessors digitals.