Per Marga Alconchel
El dilluns 14 de novembre, la sala gran del Casal del Poblenou estava presidida per una gran pantalla, on una parella de nuvis rebia a la gent en un lloc idíl·lic. Seguts a taula hi eren Rafael Arévalo i Fernando González-Corroto, els artífexs de la imatge, del vídeo i de tot el que es veuria en aquesta xerrada, dedicada al que, col·loquialment, es denomina “BBC”: Casaments (Bodas), Batejos i Comunions.
Tots dos hi són darrere de The Fotoshop, una empresa líder en el sector de “BBC” i de crear el record de qualsevol esdeveniment. Tots dos van començar en el món de la fotografia fa un parell de dècades. Fernando, de la mà de Joan Masats, quan en Joan era ja un fotògraf de sòlida trajectòria i Fernando un noi que li va dir que “volia aprendre a fer fotos perquè només feia casaments”.
Eren temps de rodets en què les fotos de casaments s’assemblaven molt, les mateixes postures, els mateixos escenaris (casa del nuvi/núvia, entrega del ram, porta de l’església…), i com diu Joan d’una manera bromista, “els fotògrafs portaven els controls de la càmera cosits, no els movien”. Temps de fer reportatges de casaments per dotzenes, sense parar.
Temps en què les empreses tenien exclusives en els restaurants i les esglésies, amb un grapat de motoristes dedicats només a portar rodets al laboratori i àlbums al convit per vendre les fotos impreses. Rafael i Fernando també comentaven les altres històries dels casaments, quan les rivalitats entre famílies imposaven el nombre de fotos d’uns i altres, o quan el restaurant posava a la mateixa sala de ball als convidats de dos casaments i acabaven en baralles per qui ha ballat amb qui.
El món digital ho va canviar tot. Les possibilitats de les càmeres, els costums, les noves tècniques. Fotografia, vídeo, dron, escenaris a la natura, masies, ball i músics en viu. Planificar tot l’esdeveniment, editar totes les imatges, adequar-se al client, gestionar totes les xarxes socials i les plataformes per facilitar el visionament i alhora protegir-ho i fer-se promoció. Les noves modes també van comportar habilitats noves: Fernando va haver de pujar a un arbre per tenir l’angle que volia.
La sessió va tenir un ritme entretingut i amè, enriquit per les preguntes dels 30 assistents (alguns d’ells socis molt veterans de Fotoclub) i per les imatges dels reportatges que es mostraven a la pantalla. Jordi Casademont controlava la càmera que ho filmava tot, Xavier Modamio li anava explicant misteris del micròfon a cau d’orella, Víctor Casanovas controlava l’aforament i la gent anava preguntant pels drets d’autor de les músiques, per les marques de les càmeres, pels objectius.
Van comentar que quasi no es fa servir el flaix perquè tothom vol imatges que semblin naturals, i que ara tothom vol el famós flare, aquell efecte de color que es produeix quan entra una mica de llum a l’objectiu. Durant molts anys era la causa per estripar una foto, ara el busquen. Coses de la moda.
Amb somriures i anècdotes es va acabar la xerrada mentre tothom col·laborava a plegar les cadires i deixar l’espai endreçat, que el Casal té altres activitats l’endemà…
Imatges: Carlos Mestrallet, Daniel Iglesias, Marc Seriol.