Fotografia 3D i equipament
Exposició al Centre Cívic Can Felipa

La visió estereoscòpica ja va ser estudiada per Euclides, Leonardo da Vinci i Johannes Kepler. Això demostra l’interès que ha tingut la humanitat en reproduir la sensació de profunditat que tenim amb la nostra visió.

I les investigacions per produir imatges estereoscòpiques s’inicien de forma simultània a la invenció dels suports sensibles a la llum, que fixaven les imatges d’una càmera. Però va ser David Brewster qui va construir la primera càmera fotogràfica 3D pràctica el 1849. La tècnica consistia a fer dues fotografies simultànies de la mateixa escena, amb les dues lents de la càmera, amb una separació d’uns 65 mm entre elles.

La fotografia en 3D va tenir els seus anys de glòria a finals del segle XIX i principis del XX. Posteriorment va tenir només usos científics o recreatius. El 1922 es va projectar The Power of Love, la primera pel·lícula en 3D en emprar dos projectors simultanis. Ara es viu un renaixement amb les tecnologies electròniques i la realitat virtual.

Quant a les tècniques, l’objectiu és aconseguir que cada ull vegi una imatge lleugerament diferent, perquè el cervell creï la sensació de profunditat. Al principi s’utilitzaven sistemes que obligaven cada ull, d’una forma purament mecànica, a veure una sola d’una parella d’imatges, essent les imatges normals. Les tècniques modernes fan servir diversos sistemes més sofisticats per a produir l’efecte 3D en una sola imatge.

L’anàglif consisteix en dues imatges superposades, de color diferent, que s’han de visualitzar amb ulleres amb un filtre de color diferent per a cada ull. És la tècnica més senzilla i més assequible. Té l’avantatge que en una sola imatge es poden codificar els dos colors que produeixen l’efecte. Una altra tècnica és la polarització: una imatge es polaritza en vertical i l’altra en horitzontal.  Igualment, calen unes ulleres, amb la polarització corresponent a cada ull.

El sistema Chromadepth crea la sensació d’imatges flotants a partir d’imatges 2D normals, ordenant els colors segons la seva posició a l’arc de Sant Martí, amb el color vermell al primer pla. L’avantatge del sistema és que produeix fantàstiques il·lusions en 3D amb les ulleres adequades, mentre que la imatge es pot veure a ull nu sense perdre qualitat.

Durant els anys 80 va tenir força difusió el sistema d’impressió lenticular, que permet veure l’efecte 3D a ull nu, sense cap ullera especial. Molta gent haurà vist les postals que fan la sensació de profunditat en moure-les.

Exposició al Centre Cívic Can Felipa

La Secció Màgic 3D del Fotoclub Poblenou, ens fa un seguit de propostes d’activitats per a tothom que tingui interès en aquestes tècniques.

En aquesta exposició del FotoFest, podrem veure diversos d’aquests sistemes i equipament per visualitzar aquests efectes. I també podrem experimentar, en horari de tarda, la realitat virtual interactiva amb visors d’última generació.

El dilluns 7 a les 19 h a la sala d’exposició hi haurà un col·loqui sobre el metavers, amb demostració de la realitat virtual interactiva i col·laborativa.

A més hi haurà dues sessions de projecció a la sala d’actes de Can Felipa, amb Introducció al 3D, demostracions i tràilers 3D comercials i de reproduccions en 3D com, la Boqueria, Salvem el mar, Estereoscopistes mundials, Charlie Chaplin en 3D. Baixant a la mina, Marilyn i altres.