Josep Blanch, fotògraf documental, s’inicia a la fotografia als 20 anys com a comercial de material fotogràfic i des de llavors sempre ha tingut una càmera entre les seves mans.
Resident a Barcelona, però el seu interès pel coneixement de les diferents diversitats socials i culturals l’incita constantment a viatjar. Amb formació universitària, malgrat que la seva vida laboral ha transcorregut al món de les finances, mai no ha abandonat el món de la fotografia i els viatges.
Amb la seva mirada fotogràfica ens mostra a través dels seus reportatges les diferents cultures que componen el món on vivim. Autodidacta, però també ha compartit coneixements i ha après de grans professionals de la fotografia i del periodisme.
Amb l’arribada de la fotografia digital, va aprofitar per reciclar-se i especialitzar-se a través de la Nikon School, i la seva principal especialitat va ser la fotografia de viatge i etnogràfica.
Esporàdicament, dins del món de la fotografia, du a terme activitat docent i de vegades col·labora en diferents ONG.
Ha realitzat diverses exposicions tant individuals com col·lectives, ha efectuat treballs com a edició i publicació de llibres i articles de premsa. Al certamen FineArt 2023 d’Igualada es va poder veure el seu treball sobre els Kalash al Pakistan.
Enllaços:
Web personal
Instagram
Facebook
Exposició individual
a l’espai Casal Bac de Roda.
Del 8 al 30 de novembre.
Adreça:
Rambla Poblenou, 49
08005 Barcelona
Horari:
Dl. i dm.: 10-13:30 h. Dl.-dv.: 16-20h
Ds. i dg.: 11-14h.
Gàmbia, el somriure d’Àfrica.
A només cinc hores de vol directe des d’Espanya, en aquest petit país de l’Àfrica Occidental ens esperen animats mercats, barques multicolors i sorrals blancs quilomètrics. Un lloc que intenta convertir-se en una destinació turística, els principals actius de la qual són la seva autenticitat i els plaers senzills.
Gàmbia és un petit país amb forma de serp que s’endinsa, estreta i allarga, al mig del Senegal, a les dues ribes del riu Gàmbia; una illa anglòfona al mig d’un altre país francòfon. Amb una extensió similar a la província de Lleida i menys de tres milions d’habitants, és un racó tranquil i somrient, malgrat el seu alt índex de pobresa i d’haver viscut una dictadura duríssima fins fa pocs anys.
Visitar Gàmbia és estar al mig del caos que són els carrers sense asfaltar de pobles i ciutats i del contacte amb la gent, mandinka, fulani o wòlof, tant se val la seva ètnia, t’adones de la seva simpatia i hospitalitat a dojo, ganes de conversar, de conservar les tradicions i, alhora, d’avançar i portar del món occidental allò que els pot ajudar a prosperar.
Gàmbia és Àfrica Occidental en estat pur. Entrem en un altre continent i també en una altra manera d’entendre la vida.
Coordinador:
Josep Blanch