Considerada un exemple cabdal de l’arquitectura industrial de la Catalunya del segle XIX, la Torre de les Aigües es va rehabilitar profundament entre els anys 2010 i 2012, després de patir una llarga degradació fruit de l’abandonament a què va ser sotmesa. Avui, torna a lluir amb tota la seva esplendor, i s’ha integrat de ple dret en el patrimoni cultural de la ciutat.
La Torre de les Aigües del Besòs es va construir entre el 1880 i el 1882 per abastir la ciutat d’aigua potable. Impulsada per l’industrial barceloní Xavier Camps amb la col·laboració de l’arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals Pere Falqués, es va erigir ben a prop de la desembocadura del riu Besòs per extreure i bombar l’aigua de la llera dreta del riu. El projecte, però, va durar poc: l’aigua era salada. Tot i això, el complex es va usar al llarg de tot un segle per produir l’aigua que faria servir la indústria. Va estar en ple funcionament fins al 1992.
La reforma que es va emprendre el 2010 i que ha permès recuperar aquesta construcció emblemàtica va ser ambiciosa i meticulosa: es va treballar maó a maó i es van refer fidelment tant els esglaons de la torre, de 50 metres d’alçària, com les baranes. Actualment, convertida en un privilegiat mirador al cor de Sant Martí, està oberta al públic.
Coordinació:
Antonio Rodríguez
En aquest espai:
-
A la Torre de les Aigües.