Trenta anys dedicada a allò que per a ella és l’ofici més bonic del món, li ha permès aprendre i créixer humanament i professional cada dia. Gaudeix enormement compartint la seva passió mitjançant la docència del fotoperiodisme a universitats. Dedica part del seu temps a col·laborar amb organitzacions professionals per fer pedagogia pel dret a la informació i dignificar aquesta professió.
Llicenciada en Belles Arts per la UB. L’any 1992 comença a col·laborar al diari La Vanguardia com a ajudant d’edició gràfica i fotògrafa, posteriorment passarà a formar part de la plantilla de fotògrafs del mateix mitjà on continua actualment.
Moguda pel seu profund interès pels temes psicològics i socials (especialment els relacionats amb la dona) el 1999 realitza un reportatge sobre l’anorèxia que es publica com a monogràfic al Magazine de La Vanguardia.
Va fer un documental sobre l’abús sexual a la infància a través del testimoni de víctimes ja adultes, que es va exposar en dotzenes de sales. I d’altres sobre la situació de les vídues a Espanya, l’adolescència, la prematuritat i les addiccions noves.
A més d’exposar individualment, ha participat a nombroses exposicions col·lectives i algun llibre. Ha guanyat, entre d’altres, l’SND (Societ Newspaper Design) per la foto “Maragall: tinc alzheimer”.
Entre el 2010 i el 2014 va ser delegada de la Comissió de periodisme gràfic del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Posteriorment, va impartir classes de fotoperiodisme com a professora associada a la UAB, i des del 2017 ho fa a la UPF.
Atenció a domicili de l’assistència primària durant la pandèmia. 2020.
Exposició individual
a l’espai MUHBA Oliva Artés.
Del 8 al 30 de novembre.
Adreça:
Carrer Espronceda, 146
Barcelona
Horari:
Dimecres de 10 a 14 h i 15 a 18 h
Dissabtes i diumenges d’11 a 15 h i 16 a 18 h
Presentació:
Dimarts, 8, 19h.
Acte Presentació de l’obra exposada, amb comentaris de l’artista.
Viudes, la pobresa invisible. Magdalena.
Jane Goodall, primatòloga. 2006.
Exposició:
Un viatge de tres dècades
Després de més de trenta anys darrere la càmera, aquesta exposició és una celebració i una reflexió sobre la meva passió pel fotoperiodisme. Les imatges seleccionades són finestres al meu viatge professional i personal, revelant moments quotidians i extraordinaris. He tingut el privilegi de captar la grandesa de personalitats rellevants i la bellesa de les vides anònimes, cada fotografia una història, cada clic un descobriment. Documentar la pandèmia de la COVID-19 va ser un desafiament únic, convertint-nos en els ulls d’una societat confinada. Aquesta mostra és un tast de la meva aventura, on cada imatge és una peça d’un gran mosaic que intenta il·luminar la complexitat del món. El fotoperiodisme, malgrat els seus reptes, és per a mi un viatge constant amb la història, una oportunitat per entendre i interpretar el món amb sensibilitat, creativitat i la curiositat d’un explorador.
Ana Jiménez Remacha
Coordinació:
Joan Masats